|
A voltes em quede quieta
respirant, atenta,
ulls clucs, i pell oberta.
Escolto com marxes,
amb passes lentes i segures,
espatlla rera espatlla,
torç sense pit ni cor.
Tot gira en cercles helicoïdals,
dibuixant la fina línia
que no arriba mai a creuar-se,
des del meu melic imaginari.
Però m’agrada,
-molt-,
la força d'ésser dona.
atram
respirant, atenta,
ulls clucs, i pell oberta.
Escolto com marxes,
amb passes lentes i segures,
espatlla rera espatlla,
torç sense pit ni cor.
Tot gira en cercles helicoïdals,
dibuixant la fina línia
que no arriba mai a creuar-se,
des del meu melic imaginari.
Però m’agrada,
-molt-,
la força d'ésser dona.
atram
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada