dilluns, 8 de març del 2010

DIA DE LA DONA



A voltes em quede quieta
respirant, atenta,
ulls clucs, i pell oberta.

Escolto com marxes,
amb passes lentes i segures,
espatlla rera espatlla,
torç sense pit ni cor.

Tot gira en cercles helicoïdals,
dibuixant la fina línia
que no arriba mai a creuar-se,
des del meu melic imaginari.

Però m’agrada,
-molt-,
la força d'ésser dona.

atram

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada